HALLOWEEN O LA CASTANYADA?

L’ORIGEN DE HALLOWEEN 

 L'origen es remunta al festival celta de Samhain. Els celtes que vivien fa 2000 anys a l'àrea d'Irlanda, Regne Unit i nord de França celebraven l'any nou l'1 de novembre. Aquest dia marcava la fi de l'estiu i la collita i el principi del fred i fosc hivern, temps que normalment s'associava a la mort humana. 

Els celtes pensaven que la nit de cap d’any la frontera entre els mons dels vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven. Els celtes creien que en aquesta data els esperits podien sortir dels cementiris i ficar-se en els cossos dels vius per ressuscitar. Per evitar-ho els celtes embrutaven casa seva i hi posaven ossos, calaveres...

 Creien que la presència d’aquests esperit sa banda de fer malbé les collites i causar problemes, ajudaven als Druides o sacerdots celtes a fer prediccions sobre el futur, profecies que confortaven la gent i la guiaven durant el llarg hivern. Per commemorar l’esdeveniment els druides feien fogueres gegants on cremaven animals com a sacrificis als Déus celtes. 

Durant la celebració es vestien amb caps i pells d’animals i intentaven esbrinar el seu futur. Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat deSamhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons.

 En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. La festa va ser exportada als Estats Units per emigrants europeus al segle XIX, cap a 1846. Aquest any es va celebrar el primer desfilada de Halloween a Minnesota i després li van seguir altres estats. La internacionalització de Halloween es va produir a finals dels anys 70 i principis dels 80 amb el cinema i les sèries de tele.

 Quin és l'origen del "trick or treat"? ( El truco o trato “espanyol”) 

 La tradició del "trick or treating" probablement té el seu origen en les desfilades que tenien lloc a Anglaterra. Durant aquestes celebracions els ciutadans més pobres demanaven menjar de casa en casa i les famílies els donaven uns pastissos anomenats "soul cakes" (pastissos d'ànimes) i ells a canvi prometien resar pels difunts de les seves famílies.

 La distribució d'aquests pastissos va ser una iniciativa de l'Església en substitució de la pràctica antiga de deixar vi i menjar per als esperits. Aquesta pràctica, va passar a ser realitzada pels nens que anaven de casa en casa al seu barri demanant, beguda, menjar o diners.

 Per què les carabasses són un símbol de Halloween?

La costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el "Jack or Lantern". La llegenda conta que un home anomenat Jack va enganyar el dimoni i el va tancar en un arbre dibuixant una creu al tronc. Després va fer un tracte amb ell; si mai més no el tornava a temptar, el deixaria sortir. D'acord amb la llegenda, després que Jack va morir, se li va denegar l'entrada al cel per les seves pràctiques i a l'infern per haver enganyat el diable. Aquest li va donar una espelma dins d'un nap per guiar-lo en la foscor. Els irlandesos utilitzaven naps com a "Jack's lanterns" originàriament, però quan els immigrants van arribar a Amèrica el 1840, van trobar que les carabasses eren més atractives i fàcils de buidar.

 HALLOWEEN A MÈXIC

 El Dia dels Morts a Mèxic se celebra el 2 de novembre i segons la creença popular en aquest dia els ja morts regressen a les seves llars en la terra. La festa comença la tarda del 31 d'octubre amb els preparatius del Dia dels Angelitos (també conegut com Dia de Sants Innocents, o Tots els Sants) que se celebra el primer de novembre. En aquest dia, es recorda als nens morts que van arribar a ser batejats abans de morir. La decoració inclou caramels amb els noms dels morts; flors, fotografies, i el menjar i beguda preferida dels difunts,que inclou dolces pomes i, sobretot, el pa de morts, fet a força d'ou, farina blanca i una capa de sucre que, sovint, té forma de calavera. Aquest dia se celebra amb una reunió a casa. Abans del sopar, els nens surten al carrer per a demanar el seu "calaverita" és a dir, un regal, diners o una calavera de xocolata o sucre. Els plats més típics són arròs amb frijoles, pollastre o carn amb mole, carabasses dolces i batatas, acompanyades amb cervesa o tequila i tasses d’atole o cafè.

 I aquí celebrem ...? LA CASTANYADA!

 La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Consisteix en un àpat en què mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. 

El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.