Benvinguts i benvingudes al blog

Ha començat el nou curs 2012-13 i, amb la finalitat d'obrir un espai comú entre els alumnes i els professors s'ha creat aquest blog. Aquí es poden compartir aprenentatges, activitats d'aula, sortides escolars, audios i mil coses que ens semblin interessants. 

Què millor que començar el blog recordant el documental d'una classe japonesa amb el professor Kanamori. “Pensant en els altres”. Està realitzat amb imatges preses durant un curs acadèmic, seguint el treball d’un grup de quart de primària, en una escola del Japó amb el seu tutor Toshiro Kanamori.

És un documental en que aflora la tendresa en totes les seves imatges, i mostra la frescor de la vida dins d’una aula, amb les seves tristeses i alegries, veient-se com els nens aprenen, especialment en l’art de viure.

Toshiro Kanamori es troba immers en una classe amb els problemes normals que es donen en qualsevol grup, tals com falta de concentració, problemes d’aprenentatge, dificultats personals dels alumnes.
El seu propòsit amb els alumnes queda reflectit quan els pregunta: “Per què som aquí?” I la resposta, que els seus alumnes ja tenen integrada, doncs ja l’han tingut de tutor és: “Per ser feliços!” I continua ell mateix explicant-los: 

“De vida només en tenim una i hem de viure-la amb alegria. L’objectiu de la classe d’aquest curs és entendre quina és la clau per viure feliç. I aquesta és aprendre a pensar en els altres, de debò.”

El gran mèrit del seu treball és aconseguir crear a la classe les condicions per tal que els alumnes puguin expressar els seus sentiments sabent que seran ben acollits pel grup. Per això aprofita les condicions que van sorgint en el dia a dia i demana que els nens expressin per carta o verbalment aquella situació o problema de la vida que els té preocupats: la mort d’algun familiar, la marxa d’un company, la malaltia d’algun i fins i tot el tracte, de vegades tan cruel, entre companys. El recurs que ajuda més al mestre a la creació d’aquest clima és el de les “cartes de la llibreta”.

“Deixa que la gent visqui en el teu cor, n’hi cap tanta com vulguis”; diu en Toshiro Kanamori, i continua: “ells expliquen les seves coses i els altres comparteixen els seus sentiments”. “Quan la gent t’escolta de debò, viu per sempre en el teu cor”. “Pensar en els altres és la clau de la felicitat. Riure, plorar, aprendre, lligams!”.
És pel seu gran valor com a model referencial el que el fa mereixedor de ser pres com una eina pedagògica a tenir en molta consideració: El documental és un càntic a la vida, una mostra de què pot ser l’art d’ensenyar, i una invitació a tots els mestres i a tothom perquè ens llencem a estimar els alumnes i a demostra’ls-ho.